De la paella a la raclette

Fins ara hem parlat de diners, de faena, de formatge... Temes que sonen a tòpics o que ja són prou coneguts per la majoria. Avui vull parlar d'una altra Suïssa, la que no es veu, la del dia a dia. Vull donar a conéixer costums i curiositats d'un país ple de contrastos, d'un país que (tinc la sensació) que està en una lluita constant entre les tradicions i els nous temps. Com ja he comentat alguna vegada, una de les coses que més em va impressionar quan vaig arribar a Suïssa, va ser el preu de les coses, sobretot en l'àmbit de l'oci. Els suïssos ixen prou  a sovint  a sopar amb els amics, molt més del que jo em pensava. La primera curiositat o "costum"(costum perquè ho fa el 99% de la gent ací) es troba a l'hora de pagar després d'un sopar. En Suïssa cadascú es paga  lo  seu, sempre. I quan dic sempre no em referisc a sempre que ixes en amics, sinó també família, companys de faena, etc. La cultura de "convidar" no va arribar a Suïssa, ni s...

Com ja vaig comentar en l'última entrada, després de parlar dels salaris en Suïssa, volia parlar de les despeses. Tot el món sap que a Suïssa hi ha salaris molt alts, però quasi ningú sap (o no vol saber) el que costa viure en el que és el país més car del món (segons estudis econòmics del 2020). Com he fet fins ara, parlarem des de l'experiència viscuda durant aquests cinc anys al país helvètic. I per a filar més fi, aquesta vegada sí que donaré les meues dades reals. És a dir, anem a vorer el cost de vida real d'una persona de  30  anys i sense fills. Anem al  lio. El primer que ens ve al cap al parlar de despeses fixes és la  vivenda . Jo visc de lloguer a Suïssa. I no perquè m'agrade més viure de lloguer, sinó perquè un pis (UN PIS DE  100m  QUADRATS) val entre 500.000 i 650.000 euros. Sí, per menys de mig milió d'euros no compres res, i millor no parlem de cases, per a què....A més a més, i d'aquest tema parlarem més avant, si vols una hipoteca per a u...

És pràcticament impossible no relacionar la paraula Suïssa amb diners/bons salaris. I aquesta vegada no és un tòpic, és una realitat que es compleix al 100%. L'objectiu de hui no és parlar de què  Zürich  té els millors sous del món o que la renda per càpita de Suïssa és de les més altes del planeta. Hui m'agradaria parlar del perquè d'aquests salaris i, on i segons que, es guanya més o menys salari. Hi ha dos factors a tindre en compte abans de parlar de salaris: el primer és que cal diferenciar entre una feina en el sector "públic" o privat. Si treballes per a l'estat, els sous estan regulats dins d'uns barems i a més a més, tot el món pot saber el que guanyes (com a Espanya). En el privat, carta lliure, per a bé i per a mal. El segon aspecte que diferencia els sous és la qualificació que tingues. Si tens una formació, carrera universitària, estudis,  etc ,  sempre sempre  sempre estaràs més ben pagat que un que fa la mateixa feina que tu i no té cap qua...

Supose que com qualsevol país del món, Suïssa té una cara i una creu. I per a mi, la creu de Suïssa és la sanitat. Millor dit, el NEGOCI de la sanitat privada (o  semi-privada ) en el país dels Alps. En l'última entrada, en la que parlava de la feina en Suïssa, vaig tocar el tema per damunt, ja que en eixe moment no tocava. Però no podia deixar passar-ho més temps, perquè per a mi és un tema molt important, i al mateix temps greu. El tema és un poc complex d'explicar, ja que existeixen mòlts tipus de segurs mèdics, i després entra en joc el si tu treballes o no, o quin segur mèdic té la teua empresa, entre d'altres. Per a fer-ho més simple, tant per al que llegeix com per a mi mateixa,  vaig a explicar -ho a partir del meu segur mèdic i del que m'ha servit tindre'l durant aquests cinc anys. En Suïssa no existeix la Sanitat Pública, que quede clar des d'un principi. Existeixen 3 grans tipus de segur  mèdic : el privat, el semiprivat i el generalitzat o " all...