(7) Unes costums molt especials.
Fins ara hem parlat de diners, de faena, de formatge... Temes que sonen a tòpics o que ja són prou coneguts per la majoria. Avui vull parlar d'una altra Suïssa, la que no es veu, la del dia a dia. Vull donar a conéixer costums i curiositats d'un país ple de contrastos, d'un país que (tinc la sensació) que està en una lluita constant entre les tradicions i els nous temps.
Com ja he comentat alguna vegada, una de les coses que més em va impressionar quan vaig arribar a Suïssa, va ser el preu de les coses, sobretot en l'àmbit de l'oci. Els suïssos ixen prou a sovint a sopar amb els amics, molt més del que jo em pensava. La primera curiositat o "costum"(costum perquè ho fa el 99% de la gent ací) es troba a l'hora de pagar després d'un sopar. En Suïssa cadascú es paga lo seu, sempre. I quan dic sempre no em referisc a sempre que ixes en amics, sinó també família, companys de faena, etc. La cultura de "convidar" no va arribar a Suïssa, ni se l'espera. Està clar que hi haurà excepcions, i jo sóc una d'elles. Però clar, jo no sóc suís, per tant no compta 😄.
No entraré a valorar si em pareix bé o mal, al final seria el més just, pagar cadascú lo seu, però és una "costum" a la que no m'acostumbraré mai. Per cert, i és el que més em va molestar d'aquest costum: el pobre cambrer ha de fer el compte per separat de cada persona de la taula (i sí, he vist dividir entre 3 el preu d'una botella de vi...). I ja que estem, dir-vos que els cambrers et cobren en la taula i porten uns "monederos"( els típics monederos-acordeons negres que tenen o tenien les nostres àvies) plens de monedes i bitllets i et cobren i et donen les tornes al moment en la taula.
Una segona curiositat d'aquest país són les tendetes "selfservice" o en alemany selbsbedienung. Aquestes "tendetes" te les pots trobar en els pobles xicotets o a 2000 metres d'altura en els Alps, però mai en la ciutat. Funcionen de la següent forma i el millor exemple el tinc davant de ma casa. Un llaurador té un xicotet carro ple de fruites i verdures, el té aparcat a la vora de la carretera. Allí hi han diverses verdures ja pesades i repartides en bossetes. Cada bosseta té el seu preu i hi ha una caixa on tu poses els diners. No hi ha ningú per a controlar el que agafes i el que pagues, ell confia en la teva honradesa(cada matí buida la caixa i posa verdura nova). Jo sincerament em vaig quedar un poc al·lucinat, però la meua parella m'explicava que porta fent-se dècades i la gent paga religiosament el que agarra. I meu crec perquè aquestes tendetes estan per tota la regió.
Igual que anant a fer senderisme m'he trobat en un refugi de muntanya (a 1.700m d'altura) una xicoteta nevera en diferents formatges, cadascun amb un preu i també una caixeta amb diners i monedes per a que tu et pugues agarrar les tornes. Increïble. I per últim també és molt comú trobar-se a vora de carretera, un camp ple de flors (roses, margarides, clavells...) i una petita caseta de fusta on hi ha tisores i paper de regal, per a que tu et talles les flors i et faces un ram i després una caixeta on pugues deixar els diners que tu creus que val el que t'emportes (de vegades està el preu per flor, però normalment pagues el que tu creus que val el ram que t'has preparat).
Per últim voldria destacar els serveis públics de transport. Suïssa és coneguda mundialment pel seu servei de tren, del que diuen és el millor i més puntual del món( i segurament el més car també, ja que un trajecte com podria ser Gandia-València, només anada, pot costar uns 25 francs/22 euros), però jo vull parlar del PostAuto, és a dir, el bus. En Suïssa tots els pobles del país tenen el DRET a estar comunicats pel transport públic, igual fa que el poble tinga sols 30 habitants o estiga a 2000m d'altura. Tots paguen impostos i tots tenen dret a estar comunicats. Com ja he dit abans, el tren està per tot arreu, però on no arriba el tren, està el bus. Jo com a amant de la muntanya i del senderisme, he arribat al peu de totes les rutes que he volgut sempre amb transport públic, i creieu-me que alguns llocs estaven "on Cristo va perdre les sabates". Encara que siga només una volta al dia, sempre tindràs un bus que et porte o et torne.
Aquestes són només algunes de les particularitats d'aquest país, de segur que faré una segona part, ja que Suïssa és un lloc ple de sorpreses!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada