De la paella a la raclette

És pràcticament impossible no relacionar la paraula Suïssa amb diners/bons salaris. I aquesta vegada no és un tòpic, és una realitat que es compleix al 100%. L'objectiu de hui no és parlar de què  Zürich  té els millors sous del món o que la renda per càpita de Suïssa és de les més altes del planeta. Hui m'agradaria parlar del perquè d'aquests salaris i, on i segons que, es guanya més o menys salari. Hi ha dos factors a tindre en compte abans de parlar de salaris: el primer és que cal diferenciar entre una feina en el sector "públic" o privat. Si treballes per a l'estat, els sous estan regulats dins d'uns barems i a més a més, tot el món pot saber el que guanyes (com a Espanya). En el privat, carta lliure, per a bé i per a mal. El segon aspecte que diferencia els sous és la qualificació que tingues. Si tens una formació, carrera universitària, estudis,  etc ,  sempre sempre  sempre estaràs més ben pagat que un que fa la mateixa feina que tu i no té cap qua...

Supose que com qualsevol país del món, Suïssa té una cara i una creu. I per a mi, la creu de Suïssa és la sanitat. Millor dit, el NEGOCI de la sanitat privada (o  semi-privada ) en el país dels Alps. En l'última entrada, en la que parlava de la feina en Suïssa, vaig tocar el tema per damunt, ja que en eixe moment no tocava. Però no podia deixar passar-ho més temps, perquè per a mi és un tema molt important, i al mateix temps greu. El tema és un poc complex d'explicar, ja que existeixen mòlts tipus de segurs mèdics, i després entra en joc el si tu treballes o no, o quin segur mèdic té la teua empresa, entre d'altres. Per a fer-ho més simple, tant per al que llegeix com per a mi mateixa,  vaig a explicar -ho a partir del meu segur mèdic i del que m'ha servit tindre'l durant aquests cinc anys. En Suïssa no existeix la Sanitat Pública, que quede clar des d'un principi. Existeixen 3 grans tipus de segur  mèdic : el privat, el semiprivat i el generalitzat o " all...

  Com ja sabeu, en aquest Blog parle d'experiències personals, i en aquest text vull intentar explicar com va ser el meu procés per a arribar a tindre un treball en Suïssa. També explicaré un poc per damunt com està el mercat laboral ací, com funciona, el contractes, les jornades laborals, etc. Sempre des del meu punt de vista i amb la informació i els coneixements que tinc després d'estar cinc anys ací. No és cap guia de "Vine a Suïssa a treballar", ni de bon tros, i segurament després de llegir açò, la teua percepció sobre el tema Treball-Suïssa canviarà un poc, o molt. "Al  ataque ! " Finals d'estiu de 2015, ja he estat dues vegades en Suïssa, la relació pareix que va avant i un dels dos ha de moure's (relacions a distància?, no gràcies). Decidim que jo provaré primer en Suïssa, a veure  que  passa. Després d'haver passat un any a Escòcia, a part d'"estudiar-me" tots els noms dels  Guisquis  escocesos, vaig aprendre una cosa molt...

Aquest no és un Blog de menjars. Encara que la cuina és una part molt important de la meua vida ací en Suïssa (ja ho  vorem  més avant), ací parlarem de tot i de tots. Però ja que el nom del Blog "De la paella a la  raclette " parla de menjar, una de les primeres entrades volia que fora sobre un aliment molt especial, el formatge. Suïssa no s'entén sense el formatge i el formatge no  s' enten  sense Suïssa. Van de la mà i vos puc assegurar que serà per a sempre. Des del meu punt de vista (punt de vista estranger 👀), el formatge és possiblement del que més orgullosos estan els suïssos. Per damunt del xocolate, els rellotges, les votacions populars o la neutralitat, entre d'altres. És una cosa sagrada, respectada i el més important, defensada i protegida. Per a fer-vos una idea, en el temps que porte ací, MAI he sentit a cap suís queixar-se del preu d'un formatge. Al contrari del que es puga pensar, els suïssos són estalviadors (i molt), i encara que tinguen un...

Grüezi : per a mi és la paraula que més identifica als suïssos. És una marca personal, autòctona, que els fa diferents. Perquè la gent d'aquest petit país entre muntanyes és especial, o com molts d'ells es qualifiquen, " Eidgenossen " (confederats). Doncs anem a parlar un poc d'ells, des del punt de vista d'un estranger. Recorde aquell dia com si fos ahir, era principis d'estiu del 2015. Jo acabava d'aterrar a l'aeroport de  Zürich  i venia a passar uns dies amb la meua parella. Estàvem començant, jo vivia a Benissa i ella a Suïssa. Era la segona vegada que venia a visitar-la, i aquesta volta ja no m'escapava, aniríem a sopar amb la seua família. Aquell sopar seria el meu primer contacte amb suïssos, i a la volta, un exemple clar dels caràcters típics del país. Encara que la meua parella va voler explicar-me com eren els suïssos, tenia clar que no anava a condicionar la meua manera de ser. L'entenc perfectament, clavar a un personatge com j...

En unes setmanes farà cinc anys que vaig arribar a Suïssa, i com més ho pense, més increïble em pareix. Volia que la primera entrada d'aquest bloc fora un resum, o millor dit una reflexió personal del que han sigut aquests cinc anys al país helvètic. De vegades la vida va tan de pressa que perds un poc la noció del temps, i vos puc assegurar que la vida en Suïssa, almenys la meua, és de tot menys tranquil·la. I no parle de l' estrès , parle del dia a dia que suposa viure en un país tan perfeccionista com aquest. Des que vaig arribar, un dels meus objectius era poder treballar d'allò que un dia vaig decidir que seria la meua professió, Mestre d'Educació Física. I bé, avui en dia ho he aconseguit, de fet treballe en dues escoles diferents. Del procés fins a arribar a ser mestre en Suïssa parlarem un altre dia. Un segon objectiu que em vaig plantejar ara fa quasi cinc anys, era poder dominar la llengua del país, en aquest cas parlem de l'alemany. Només de pensar-ho ja ...