(4) La creu de Suïssa (i no, no és la de la bandera)

Supose que com qualsevol país del món, Suïssa té una cara i una creu. I per a mi, la creu de Suïssa és la sanitat. Millor dit, el NEGOCI de la sanitat privada (o semi-privada) en el país dels Alps.

En l'última entrada, en la que parlava de la feina en Suïssa, vaig tocar el tema per damunt, ja que en eixe moment no tocava. Però no podia deixar passar-ho més temps, perquè per a mi és un tema molt important, i al mateix temps greu.

El tema és un poc complex d'explicar, ja que existeixen mòlts tipus de segurs mèdics, i després entra en joc el si tu treballes o no, o quin segur mèdic té la teua empresa, entre d'altres. Per a fer-ho més simple, tant per al que llegeix com per a mi mateixa, vaig a explicar-ho a partir del meu segur mèdic i del que m'ha servit tindre'l durant aquests cinc anys.

En Suïssa no existeix la Sanitat Pública, que quede clar des d'un principi. Existeixen 3 grans tipus de segur mèdic: el privat, el semiprivat i el generalitzat o "allgemain" en alemany (que per suposat també és "privat", l'has de pagar cada mes com els altres).

La diferència entre aquests tres segurs mèdics està principalment en el que costen mensualment, on el privat és el més car i el generalitzat el més barat. Significa que el segur privat cobreix més malalties o accidents? NO. Aleshores, per què pague més? Bàsicament, el segur privat et dóna preferència si t'han d'operar, en teoria t'operaria el millor metge que tinga l'Hospital o clínica que hages escollit, o et dóna el "luxe" de tindre una habitació per a tu sols i no haver de compartir-la amb altres pacients. Com diria mon tio: "pa mear y no echar gota, niño."

Però anem al lo concret, parlem de números. Jo tinc un segur mèdic generalitzat (el més barat) i em costa al MES 302 francs suïssos (uns 290 euros). L'any que ve, el meu segur mèdic valdrà uns quants francs més, ja que com més major eres, més car és. Això vol dir que pagant 302 francs al mes (uns 3.500 euros a l'any) estic "cobert" si em pose malalt o m'han d'operar? NO.

Cada segur mèdic té una "franquícia", que és una quantitat (fixa a l'any) que tu has de pagar de la teua butxaca si et poses malalt. En el meu cas, la franquícia és de 2000 francs (uns 1.900 euros). Cada volta que Adan va al metge, d'alguna cosa que no siga accident laboral (ahí paga el segur de l'empresa), Adan paga de la seua butxaca la visita al metge (i els medicaments). Per exemple, si vaig una volta per grip, una volta per lumbàlgia i una volta per una taca de sol en la cara al llarg d'un any, tot el que coste de 0 a 2000 francs ho pague jo, i a partir de 2000 paga el meu segur mèdic. Si m'he d'operar del genoll, i l'operació val 8.000 euros, els primers 2.000 els pague jo. (este paràgraf millor llegir-lo dos voltes, per lo de "la Sanitat Pública es un desastre, paguem molts impostos, etc...).

Va tot més ràpid? No hi ha llista d'espera? Tens cita mèdica l'endemà o en 2 dies? Home també fora cas que pagant, damunt hagueres d'esperar 6 mesos o un any per a operar-te un menisc!

D'altra banda, quan més alta és la franquícia, menys pagues al mes de segur mèdic (amb una franquícia de 300 francs per any pagaria uns 380 francs al mes de segur mèdic). És de bojos, absolutament demencial...

Per descomptat que sóc conscient de les despeses que suposa un tractament mèdic o una operació, el que no accepte és que la salut de les persones siga un negoci. Perquè si parlem de sanitat privada parlem d'empreses, parlem de negoci. Les assegurades mèdiques en Suïssa guanyen mils de milions de francs a l'any, de fet algunes cotitzen en Borsa (SMI) i són propietàries d'una gran part dels pisos d'lloguer suïssos. Guanyen tants diners, que inverteixen en immobles per a què la roda no pare de girar.

I per a acabar-ho d'arreglar, l'estat construeix hospitals (amb els meus impostos i els de la resta de suïssos) per a que aquestos siguen gestionats per empreses privades.

A mi m'encantaria pagar no 302, sinó 500 francs al més, però que servisquen única i exclusivament per a tindre un sistema sanitari bo i d'última generació, no per a fer rics a quatre. El que no és normal (ni moral), és que un país ric, milionari diria jo, alguna gent no vaja al metge perquè ha de pagar per cada visita. La prevenció de malalties greus, com per exemple el càncer (i a tots ens ha tocat alguna vegada de prop), és la forma més barata de mantenir un sistema sanitari. Però la gent no va al metge perquè val diners, terrorífic.

Eixa és la creu de Suïssa, per què la salut de la seua gent té un preu, un preu alt.

PD: la pròxima entrada serà alguna cosa més agradable, promés. Per exemple, els sueldos !!