(0) Començem pel final

En unes setmanes farà cinc anys que vaig arribar a Suïssa, i com més ho pense, més increïble em pareix. Volia que la primera entrada d'aquest bloc fora un resum, o millor dit una reflexió personal del que han sigut aquests cinc anys al país helvètic.

De vegades la vida va tan de pressa que perds un poc la noció del temps, i vos puc assegurar que la vida en Suïssa, almenys la meua, és de tot menys tranquil·la. I no parle de l'estrès, parle del dia a dia que suposa viure en un país tan perfeccionista com aquest.

Des que vaig arribar, un dels meus objectius era poder treballar d'allò que un dia vaig decidir que seria la meua professió, Mestre d'Educació Física. I bé, avui en dia ho he aconseguit, de fet treballe en dues escoles diferents. Del procés fins a arribar a ser mestre en Suïssa parlarem un altre dia.

Un segon objectiu que em vaig plantejar ara fa quasi cinc anys, era poder dominar la llengua del país, en aquest cas parlem de l'alemany. Només de pensar-ho ja em feia por, i no anava mal encaminat, almenys per a mi ha sigut una batalla dia si i dia també. De fet hui en dia eu segueix sent, i no és una crítica a la llengua (més bé autocrítica), simplement és la realitat viscuda en els últims anys. Hui en dia?, parle alemany. Un bon alemany? Suficient per a treballar en una escola, però encara molt que aprendre d'aquesta "meravellosa" llengua (sí, meravellosa va en ironia).

Un altre repte (perquè açò més que un objectiu ha sigut un repte impossible) va ser una espècie de "less is more": treballar el mínim possible per a poder gaudir de la vida. Més que innocent em qualificaria d'inconscient, o directament de no tindre ni pu..idea d'on estàs. En tots els llocs treballes més del que voldries, la diferència és que Suïssa no dóna moltes oportunitats als que tenen poca feina o els que no la troben. O treballes o les despeses et mengen viu. Algun dia explicaré el que em van durar els meus estalvis "espanyols" quan vaig arribar a Suïssa. Però ja seu podeu imaginar...

Qui puga estar llegint açò pot arribar a pensar que és una crítica al país del secret bancari, els Rolex i el xocolate. Ni molt menys, Suïssa m'ha brindat oportunitats que en cap altre lloc m'han donat, estic molt feliç d'estar ací i per res del món em plantege tornar "a la terreta". M'aixeque de matí amb les ganes de gaudir un dia més de tot el que em rodeja, de les persones que formen part del meu dia a dia i de tot el que ofereix aquesta terra. Però el que no passarà en aquest "Blog", és parlar només del que és guapet i bonic de Suïssa, dels diners que guanyen, etc.

Com he dit al principi, aquesta primera entrada buscava ser una reflexió dels meus cinc anys ací. Si ho haguera de dir en una sola paraula, seria APASSIONANT. Tantes històries viscudes han sigut el motiu pel qual m'he decidit a escriure aquestes històries. Espere poder plasmar-les i descriure-les de la millor manera possible, però sobretot espere que vos agraden.

Açò acaba de començar.