(3) Treballar en Suïssa

 Com ja sabeu, en aquest Blog parle d'experiències personals, i en aquest text vull intentar explicar com va ser el meu procés per a arribar a tindre un treball en Suïssa. També explicaré un poc per damunt com està el mercat laboral ací, com funciona, el contractes, les jornades laborals, etc. Sempre des del meu punt de vista i amb la informació i els coneixements que tinc després d'estar cinc anys ací. No és cap guia de "Vine a Suïssa a treballar", ni de bon tros, i segurament després de llegir açò, la teua percepció sobre el tema Treball-Suïssa canviarà un poc, o molt. "Al ataque !"

Finals d'estiu de 2015, ja he estat dues vegades en Suïssa, la relació pareix que va avant i un dels dos ha de moure's (relacions a distància?, no gràcies). Decidim que jo provaré primer en Suïssa, a veure que passa. Després d'haver passat un any a Escòcia, a part d'"estudiar-me" tots els noms dels Guisquis escocesos, vaig aprendre una cosa molt important, si vols tindre alguna oportunitat fora, primer aprén l'idioma. Vaig començar, pel meu conter i també una volta per setmana en una acadèmia, a estudiar alemany (sobre l'alemany com a llengua, tinc moltes ganes d'escriure un text, ho farem més avant).


Com he dit per una banda em vaig centrar en aprendre tot l'alemany possible abans d'arribar al país helvètic, ja que ací tenim 4 idiomes oficials (alemany, francés, italià i romanç), però on jo viuré es parla només alemany. D'altra banda, i ací està el que per a mi va ser la clau de l'èxit a l'hora de trobar feina, va ser la preparació d'entrevistes de treball des d'Espanya. Aquesta part haguera sigut impossible sense l'ajuda de la meua parella, que és suïssa i estava vivint ací. Durant mesos(si, mesos) vam estar buscant ofertes de treball, demanant cites per a fer una entrevista personal, preparant les entrevistes (primer en espanyol, després traduïdes a l'anglés i després a l'alemany), tot açò jo des d'Espanya i ella en Suïssa. Ara ho pense i ho veig una bogeria, però mira, va funcionar (més o menys...).

El dia va arribar, 15 d'abril de 2016, dalt de l'avió en direcció a Zürich repassava papers, tenia 3 entrevistes de treball, una just l'endemà. Totes 3 en l'àmbit de la gastronomia, que era en eixe moment on jo podia demostrar més experiència laboral i on em sentia més segur. Tots 3 sabien que a penes parlava alemany, però tenia l'esperança que amb l'anglés poguérem entendre'ns. La primera era en Zürich, el lloc de l'entrevista el hall d'un hotel i la feina seria en una pizzeria. El propietari va arribar, vestit de vestit, el Mercedes AMG aparcat fora. Em va fer 3 preguntes, les 3 preguntes en alemany (millor dit en suís-alemany), gaire el vaig entendre i li vaig contestar com vaig poder. No hi va haver temps a poder proposar-li que parlarem en anglés, ja s'havia alçat de la taula i se'n va anar. Mai més vaig tornar a saber res més d'ell. 3 minuts d'entrevista i jo havia passat dies per a preparar-la. Eixa va ser la meua entrada triomfal en Suïssa...

La segona i la tercera van anar un poc millor, em vaig poder defendre un poc en anglés, i finalment en una de les dues (un restaurant mexicà) em van donar l'oportunitat de fer la prova, durant 3 dies. L'altre també volia provar-me, però me la vaig jugar a una carta al mexicà, i va eixir bé.

Una volta et volen contractar és quan realment comença "la festa". El primer requisit era aprendre l'alemany, i l'empresa pagaria gran part de les d'espesses d'un curs d'alemany (primera cosa a tindre en compte). Segon, el meu sou es negociaria, és a dir, cada treballador comença en un sou diferent. Aquest sou es negocia en "brutto", és a dir el que quede acordat després ha de passar per impostos (factor molt, molt important a tindre en compte). Tercer, en Suïssa els contractes (o la majoria) van per %. Que significa això? Si tu treballes 100%, significa que treballes al voltant de 180 h al més, 5 dies a la setmana. El que ve a ser una jornada completa en Espanya. Però també pots treballar 80% (serien unes 144 h al mes) o 60% o 70%. Eixes hores poden estar distribuïdes al llarg de la setmana com tu o l'empresa acordeu. És a dir, jo puc treballar 80% distribuït en 4 dies a la setmana (8'5 al dia) o puc treballar 80% distribuït en 5 dies a la setmana (unes 6-6'5 hores al dia). També existeix la possibilitat de treballar per hores.

De fet jo treballe 34% en un col°legi, distribuït en 3 dies a setmana i (encara) 100% en el restaurant mexicà.

En Suïssa és important tindre en compte una cosa, la sanitat és privada (has de tindre un segur mèdic privat, pagat de la teua butxaca, i no ho cobreix tot), aleshores si treballes menys del 60% i tens un accident fora de l'àmbit de treball, segurament pagaràs les factures mèdiques(totes a partir de dos 00) de la teua butxaca (si treballes més del 60% una gran part la paga l'empresa). I vos dic una cosa, Espanya té molts defectes, moltíssims, però no som conscients de la SORT que tenim de tindre una sanitat pública. Quan has de pagar un segur mèdic i així i tot t'arriben factures mèdiques, t'entren ganes de defensar lo públic a punta de pistola.

Per anar resumint, que la cosa s'està allargant un poc:

- Treball en suïssa?, molt, moltíssim. Ara tenim al voltant del 4% d'atur (enmig d'una pandèmia mundial) i de normal està sobre el 3% o inclús menys. Sense l'idioma (el que es parle en el cantó al qual vages) ho tens agre, no impossible però agre. I és la seua forma de "protegir-se" de cara al treballador estranger, amb l'idioma (cosa que em pareix perfecte).

- Els contractes. Quasi sempre has de negociar-los en "brutto", i en Suïssa es paguen impostos, no és com ix per la tele. Aleshores, no penses que el que firmes t'entrarà al compte bancari (ací m'entra la risa, que innocent era jo...)

- El segur sanitari i altres segurs (el país dels segurs, no he vist una cosa igual), són "obligatoris" per a demanar donen feina. Sense "Krankenkasse" (segur mèdic) ni t'acostes a demanar feina.

- Per últim, 5 setmanes de vacances pagades a l'any, 13 pagues i ara molts estem en "kurzarbeit"(una espècie d'ERE, en el qual cobres el 80% del sou i no perds la faena). No tot anava a ser pagar i pagar.

No va ser un camí fàcil, de fet en alguns moments ha estat a punt de volar tot per l'aire, però això és la vida, arriscar i confiar en tu mateix.